AQUELL PAISATJE DE SOMNI..

En primer pla veig l'ametller; florit i eixorit com quan és primavera, ens alegren la vista les seves flors blanques il·luminades pel sol. I l'ocell que li passa per sobre i xiula tot batent les ales al vent. No seria real si no hi hagués alguna cosa que espatllès la situació. L'enyor de quan hi passava pel davant per anar a l'escola i agafava la mà a la mare tot dient-li que quan comencessin a caure les ametlles jo estaria a sota per agafar-ne alguna i menjar-me-la. Ara, la carretera sense pietat hi passa pel mig, deixant de fons a l'atmetller, un transtorn de cotxes constant. I allà, al fons i minúscul encara s'aprecia un camp de gira-sols; tots mirant avall i tristos perquè en poc temps la M.A.T hi passarà pel mig destruint tot el que es trobi pel seu camí.