Ahir vaig anar al metge, tinc una malaltia que m'inpedeix pensar amb claretat, m'han receptat unes pastilles per intentar frenar-ho. Pepa i Pep, mateixos noms diferents persones. Estic molt desconcertada, ahir en el moment d'anar al metge em va acompanyar la meva filla i amb aquell doctor vaig riure molt perque jo me'n adono dels meus errors i se quan dic una bestiesa que no té res a veure amb la pregunta que m'han plantejat amb anterioritat. Tinc gana i no hi ha menjar, quina gana, quina gana! Cada cop que miro el que escric em sento més absurda, noto que perdo cada cop mes, trobo a faltar el meu cervellet que s'ho recordava tot. Ahir vaig apuntar els noms dels meus familiars més estimats en un paper i ja no recordava quin dels meus nets anava primer i quin desprès. Estic desesperada, necessito ajuda.
Dijous, parlant amb el David vaig començar a dir bestieses i a tenir paranoies amb temes que no l'implicaven per res, que no tenien res a veure amb mi. Recordo que ell va intentar tranquilitzar-me i jo em posava cada cop més nerviosa. Blau, groc, verd, vermell, lila. Alzheimer es diu, o alguna paraula així extranya com la que diu la meva neta, allò del feisbuc. Tot i així vull recordar sempre que he passat una gran vida amb els meus, que el meu color preferit és el taronja i que per més matar mai m'ha agradat la taronja. Els pastissos m'encanten i tinc alèrgia al pol·len. Cada cop que llegeixo el que he escrit més amunt, festuc, em deprimeixo una mica més, carxofes en vinagre, perquè això sembla una llista de la compra i no unes pàgines que es puguin convertir en la meva memòria).
Estimat diari, si no torno a escriure suposo que seràs tu el que em recordi tot aixó. A, B, C. Els pallassos de la televisió de fa uns anys em feien riure molt. Trobo a faltar els balls de saló i els sopars fora de casa. Espero poder tornar a escriure aviat i dir definitivament que no tinc res però fins aleshores m'anotaré tot el que calgui.
EM DIC NEUS PORTOFINO i això ho hauria de recordar sempre.
